Llum omnipresent que cura
aquells rostres impotents,
plens de ràbia i odi,
que es trobaven atrapats
dins una presó d'or i diamants,
d'on mai pogueren escapar,
ni dins somni ni dins realitat.
Sols aquella lluna blanca
que brillava amunt enllà,
era sa única esperança,
el seu consol, la seva pau.
La llum d'argent els acaronava,
els donava la il·lusió
que potser algun dia serien lliures,
tal com ocell a l'horitzó
Comments