Sento el cor com batega
lentament al caminar,
com la llum d'un somni
em fa seguir endavant.
Observo però no veig
res en què fixar-me,
escolto però no sento
res interessant.
És curiosa la vida,
com deixes de ser un infant,
com les responsabilitats et persegueixen,
com la sort va girant.
Ara ets al cim,
ara a la vall,
però d'on mai marxes
és d'aquest mar trepidant,
que remou la teva barca
que navega incessant
Comments